Projecte Adol[E]scència Teatre Blas Infante
Comparto el que vaig dir al divendres passat al teatre. Aquest Projecte és maravillós!
Les meves primeres paraules són per a totes aquestes persones que han creat aquest espai, com us hem dit abans amb la Laila, gràcies infinites per aquest viatge que avui culmina. On ha succeït de tot el que us pugueu imaginar. Però sobretot on ens hem vist per sota la pell. Ens hem escoltat en una altra freqüència i hem compartit alguna cosa que va molt més enllà de les fronteres vertiginoses cap a les quals ens empeny l’actualitat. Hem compartit les nostres fragilitats. I això no només ens ha fet més fortes sinó més lliures.
Crec que aquest projecte, que ja fa sis anys que fem, guarda aquest tresor, per això fa que avui molts tornin aquí. Quan entra a la nostra vida arriba per quedar-s’hi, per fer-nos més felices, per descobrir-nos, per trobar-nos, per mirar-nos amb aquests ulls d’ exploradors d’emocions, de particularitats, per veure molt més enllà d’una imatge, per entrar en un altre món on indiscutiblement és possible sentir-se, encara que vinguem de diferents cultures, encara que estiguem en diferents processos de desenvolupament, encara que tinguem edats tan diferents, idees diferents. Perquè aquest projecte ens uneix en la simplicitat de les coses com deia Pau l’any passat i això és universal.
Sempre agraïda a l’escola Mare de Déu de l’Assumpció i Creactiva Educadors, i a tot la gent que la composa desde infantil fins a batxillerat, per creure en les meves idees, per deixar que les dugui a terme, per donar-me suport des de fa tants anys. Per cada dia preguntar-me amb un somriure com vaig, què necessito… Per acceptar arribades tard, canvis d’horari, per regalar-me el saló «ineternum»! Crec que és la meva segona casa. Si és que existeixen les cases d’algú…
Per la resta. A tots, totes, todes, els meus exalumnes què són aquí, els que van passar, els que no han pogut venir, els milers de missatges tots aquests dies… què dir… un aplaudiment infinit. I per a l’Oscar que ha creat aquest disseny de llums de tota la peça, per segon any consecutiu. Adri, Alejandro, Andrea, Pau, per ser sense el res…
I per últim i primer a la Laila!!!! La meva primera alumna, impossible reduir en paraules el que ets aquí i ara. Tot el que puc sentir queda atrapat en la nostra eterna abraçada, les rialles, les llàgrimes, les mirades, i la quantitat d’escenaris compartits i tots els que arribaran.
L’últim: projectes així als instituts, són necessaris. Les arts transformen, elles són les que poden canviar alguna cosa. Són el futur. Amb diferents llenguatges, diferents poètiques, però amb la força de tota la comunitat.
Perquè ja ho estem veient… no cal explicar gaire… sobren les imatges, sobre la saturació d’informació, la política de la por. Molt fum, molta gent que no pot respirar, molt dolor, molta soledat…no seria més intel·ligent escollir espais com aquest, moments com aquests i barallar-nos una mica per la dolçor?
Salut!

Screenshot 
Screenshot 
Screenshot 
Screenshot 




Screenshot 
Screenshot 
Screenshot 










Poetitzar la realitat. Fundació UAB
Poetitzar la realitat. Alumnes de de study a broad UAB. Intervenció artística un recorregut poètic descobri amb els sentits un espai de memòria històrica sensorial.
La poètica dels sentits és un instrument de recerca que gira al voltant de l’art de l’escolta. Existeix una jerarquització dels sentits; el totalitarisme de la mirada ens impedeix sentir, i la visió sovint no deixa que percebem amb la resta del cos.
Als joves sovint els reduïm a una forma de coneixement excessivament visual i, d’aquesta manera, els limitem. En canvi, aquest enfocament obre la possibilitat que els joves es descobreixin des de la pell, des d’una experiència més profunda i sensorial. Aquesta és la poètica del cos
Projecte Adol[e]scència Teatre Zorrilla
ADOLESCÈNCIA és un projecte artístic i educatiu que, des de fa cinc anys, posa al servei dels joves de 4t d’ESO un espai on créixer personalment a través de les arts escèniques. Un lloc on explorar noves formes d’expressió, comunicació i convivència, afavorint la descoberta d’un mateix i dels altres.
El taller es desenvolupa en trobades setmanals de dues hores, dinamitzades per dues artistes pedagogues, des d’una mirada atenta i respectuosa i en diàleg constant amb el grup. Durant el procés s’investiguen diferents llenguatges escènics: el moviment creatiu, el teatre sensorial i d’objectes, la poètica de la llum i la foscor i la paraula en acció, sempre des de la poètica de la pregunta com a motor de creació i reflexió.
Aquest recorregut culmina amb una creació col·lectiva viva que es comparteix amb el públic, esdevenint un espai on els joves poden fer sentir la seva veu i donar forma a les seves inquietuds i mirades sobre el món.
Aquest any presenten ADOLESCÈNCIA [EPITAFI D’UNA BRUTALITAT]:
Com resistir a la convicció que tot està perdut? Enmig de la brutalitat i la por, els joves corporalitzen pensaments i emocions, trobant dolçor en la tensió i valentia sense victòria. Un espai on sostenir-se, estar presents i crear, plegats, un futur possible.
EL TEATRE I EL SEU ESPAI A L’AULA APRENDRE TOT FENT TEATRE
FORMACIONS EN L’ÀMBIT DE LES ARTS I LA CULTURA.
PROGRAMA CULTURA I EDUCACIÓ GENERALITAT DE CATALUNYA. Badalona I Santa Coloma I Sant Adrià
De febrer fins a dilluns vinent vaig estar donant una formació a formadors en el teatre Zorrilla dins el ROGRAMA CULTURA I EDUCACIÓ de la GENERALITAT DE CATALUNYA juntament amb la Marta Corral. Van ser unes sessions preciosses, plenas de personas que volen fer servir les arts escèniques per transformar i transforar-se. Mestres, professors, educadors, orientadors amb moltes ganes de recollir, de sembrar, de crear!
Moltes gràcies a totes per aquestes sessions
Aquesta va ser la primera sessió de aquí fins…
Sessió 1 – “La pregunta com a motor creatiu” LAURA
Què ens mou?
Produíem sentit des de la nostra biografia. La creació com un acte conscient i d’exposició. Treballarem el cos com a arxiu emocional i el joc com a eina d’aprenentatge, tot proposant experiències pràctiques que obren processos creatius a l’aula i permeten descobrir que potser: el cos sabés coses que la ment encara no sap.

Screenshot


Screenshot
II Congrés International de Teatre i Educació
II Congrés Internacional de Teatre i Educació – 23 de novembre
Vam obrir el congrés amb els nostres alumnes del projecte Adolescència i vam presentar LitViv: Literatura viva, cos, emoció, paraula.
Compartir el nostre treball amb professionals i artistes com Tomas Motos, Segni Mossi, Montserrat González i Salva Soler va ser molt enriquidor. Una experiència que reafirma el poder transformador de les arts a l’educació i la necessitat d’una xarxa que connecti tots els projectes artístics de Catalunya.
FORMACIÓ A DISTÀNCIA LITIVIV. CIUTAT INVISIBLE
Volia compartir, amb molta il·lusió, la publicació del vídeo de formació de LITVIV-cos, paraula i emoció, elaborat per a la Fundació Ciutat Invisible i publicat aquest estiu.
Penseu que la metodologia està adreçada a docents, artistes, integradors/es socials, agents culturals i equipaments implicats en programes formatius que vulguin incorporar creativitat i innovació a l’aula.
https://adistancia.ciutatinvisible.org/video/metodologia-litviv/
RES [SER]
o la voluntat de salvar-se
Des de fa cinc anys coordino i dirigeixo un projecte d’arts escèniques que actualment anomenem ADOLESCÈNCIA. L’objectiu principal és oferir a l’alumnat de 4t d’ESO eines pròpies de les arts escèniques per descobrir noves maneres de relacionar-se, comunicar-se i créixer com a éssers humans.
El taller es realitza en sessions d’una durada de dues hores setmanals, actualment està conduït per una artista pedagoga, una artista pedagoga en pràctiques i un docent d’institut que treballant en diàleg constant amb els adolescents a través del llenguatge escènic. Durant el primer trimestre i part del segon, s’exploren diversos llenguatges com el moviment creatiu, el teatre sensorial i d’objectes, i la paraula poètica en acció. Tot aquest procés s’inspira en la Poètica de la pregunta, que actua com a motor creatiu i reflexiu.
Amb el material que sorgeix d’aquest període experimental, es crea una peça artística viva que es comparteix davant del públic durant els mesos d’abril i maig en un teatre. Aquesta presentació suposa la culminació del viatge compartit.
Assaig _ Espectacle de creació
Res [ser] o la possibilitat de salvar-se és un treball preciós, profund, creat per un grup de 86 adolescents.
Uns joves que van transitar el que és un procés de creació viu, van deixar-se sorprendre i van confiar en les arts escèniques com eina per transformar i transformar-se.
Infinitament agraïda per al seu compromís, la seva passió, els seus milers d’idees, i tot el que van viure junts per arribar a aquest punt del viatge.
RES[ser] o la voluntat de salvar-se. Creació artística
Res [ser] o la voluntat de salvar-se
A vegades, el món que habitem és un lloc hostil, ple de situacions violentes, on sembla difícil trobar aquelles petites coses que ens retornin el plaer de ser i d’estar aquí i ara. Peça escènica en tres parts que reflexiona sobre els diferents tipus de violència a la qual estan exposats els adolescents d’avui dia. Ens convida a detenir-nos i mirar cap endins per submergir-nos en espais singulars de bellesa, d’on pot sorgir una nova mirada vers a allò fràgil i delicat que ens faci(re)pensar els múltiples sentits de la vida.















































































