https://click.email.vimeo.com/?qs=57830486486dd7bd85c0724ee6c36cbe75b18e74257c086145588feae052459e4e7b87276b632ad6d1278615a0993759e3c45a345fb8ea732143fc77834544a8
El projecte és un taller trimestral d’una hora i mitja de durada, per a joves de quart de l’ESO, on es treballa a partir de les arts escèniques una part del currículum escolar demanat per la generalitat.
Com a professionals llicenciades en les arts escèniques adaptades a l’educació i amb un llarg recorregut d’experiència vam sentir la necessitat fa cinc anys d’intervenir en el fracàs escolar fent servir el teatre com a vehiculador de l’aprenentatge a l’educació secundària.
Així vam començar a utilitzar l’art com a eina i recurs educatiu adaptant-lo al currículum escolar per potenciar la creativitat i la motivació dels alumnes, comprovant durant el procés, com a través del teatre i les seves disciplines els joves es mostraren motivats i van ser capaços de conèixer,interioritzar i descobrir de forma autònoma conceptes teòrics de l’etapa i un gran interés en compartir-lo amb la seva comunitat.
El projecte és un taller trimestral d’una hora de durada, per a joves de primer de l’ESO, on es treballa a partir de les arts escèniques la llengua i literatura castellana del currículum escolar demanat per la generalitat.
Els adolescents del món contemporani viuen en una societat que esdevé cada vegada més complexa, contradictòria i inestable. Les nous escenaris socials regits per l’hegemonia del mercat globalitzat, els mitjans massius de comunicació que apunten constantment a crear noves necessitats i les xarxes socials han produït un canvi en la subjectivitat dels joves.
“Avui dia, són les xarxes socials les que operen com la mirada de l’altre actual en la seva condició de principi estructurant de la identitat en el procés dels adolescents en la societat post estatal” (Vázquez i Fernández, 2016).
“Els adolescents d’avui, van néixer amb dispositius tecnològics a l’abast de la seva mà. Les seves noves maneres de ser i estar es manifesten en els seus vincles a través de les xarxes socials on preval el culte a la imatge, l’aparença, la immediatesa, l’èxit, la identitat líquida, l’estar visible com a manera de provar l’existència i la connectivitat” (Ibíd.).
L’absència de pedagogies que treballin per a donar-li als joves un espai d’aprenentatge on puguin exposar les seves capacitats de ser pensatiu i desenvolupin el qüestionament del món em preocupa.
Aquest projecte intenta utilitzar aquest espai de llengua i literatura per a partir de la comunicació corporal arribar a la verbal, fent servir les arts escèniques com vehiculitzadora de la trobada.
Deia Heródoto “¡Cuanto más rica es esa antigua, ancestral lengua de contacto directo, socrático! Es importante, a menudo incluso más importante, aquello que comunicamos extra verbalmente, con la expresión del rostro, de los gestos, los movimientos del cuerpo.”
Durant les 12 sessions és juga amb contes i paraulas utilitzant els nostres cinc sentits.
Al finalitzar cada sessió hi ha 10 minuts que es dediquen al Sketchbook que és una nova forma artística de recollida de dades (“presa d’anotacions”) en les quals els joves poden plasmar les seves impressions en un quadern plàsticament: a través de dibuixos, collages, mapes conceptuals, i utilitzant llapis de colors, aquarel·les, retoladors, etc.
Aquesta tècnica permet crear grups de treball on es faci una història de les diferents sensacions i emocions viscudes, recuperant així l’experiència que s’ha tingut i prenent consciència de la mateixa en cada sessió. Funciona alhora de diari i de guió d’un recorregut. Han d’elaborar-la ells mateixos, escrivint una sessió cadascun, advertint d’aquesta forma de la importància de la comunicació de les seves idees, fomentant el pensament crític, permeten una autoavaluació permanent del treball així com una “dime” espècie de llibret a l’hora de crear una performance com a tancament del treball.
“Assistint a un canvi social que afecta substancialment les maneres de ser i estar en el món” (Corea i Duschatzky, 2002).
“Enfront de l’impacte del fenomen Internet que ha habilitat un nou espai que no està ni endins, ni fora i que no és un lloc específic, però és molts llocs al mateix temps” (Fernández,2016)
“ Tenint en compte que la por de la dona a la violència de l’home és el mirall de la por de l’home a la dona sense por» (Galeano,2013)
Aquest projecte d’arts escèniques suposa un elogi a la lentitud i a la consciència de les petites coses oblidades per a l’escolta d’una nova memòria històrica lliure, igualitària i compartida entre generacions.
Aquest projecte es va recolzar en el projecte de final de PostGrau d’acció social i Teatre de l’institut del teatre de Barcelona anomenat: «Donant Veus» creat amb Marina Merelo, Karla Yadira, Nerea Toral i Arantxa Crespo. El projecte intergeneracional per dones majors i adolescents propossaba un intercanvi d’ experiències, coneixements i valors propis de cada generació a través de tallers d’arts escèniques.
La proposta reformulada i adaptada es va realitzar a l’espai institucional- escolar, on es van realitzara tallers amb els dos col·lectius.
Una de les finalitats del projecte va ser obrir una nova mirada metodològica a la qual actualment regeix en gairebé tots els centres d’educació secundària oferint als adolescents noves eines de descobriment del seu propi entorn social i cultural. I al mateix temps oferir a les dones majors la possibilitat d’expressar i compartir allò que ha estat censurat per anys de dictadura i que ha acompanyat la seva història.
Per mitjà de tallers compartits entre les dones i els adolescents, i utilitzant diverses llenguatges artistics vam acompanyar als dos col·lectius a construir una història conjunta que connecti les narracions de totes dues generacions i que tingui per resultat una creació artística.
Aquesta creació es va anar escrivint durant les diferents trobades sent una oportunitat de sensibilitzar a la comunitat educativa i a la població del barri.
Els objectius del projecte són:
OBJECTIUS ESPECÍFICS
METODOLOGIA
Treballem des de la participació activa, utilitzant eines per la immersió artística i visual potenciant la creativitat, la col·laboració, l’autonomia i l’esperit crític de les persones.
PLANIFICACIÓ TALLER
PROJECTE EN CREACIÓ- GENER 2023 OBERTURA
El projecte és un taller vivencial de dos hores, per a joves de primer i segón de batxillerat, on es treballa a partir de les arts escèniques una de les lectures obligatòries de les proves PAU.
Shakespeare (1600) deia que “podria estar tancat en una nou i sentir-se rei d’un espai infinit”, crec que la imaginació té aquest poder i que les arts escèniques són aquest fonament que és capaç de crear espais on les persones poden jugar amb els tres sabers (saber, ser/estar i fer) en la seva diversitat aleatòria, atzarosa i imprevisible; són llocs de vivències de l’emoció, perquè com bé deia Gisèle Barret, si l’emoció no es pren en compte tot el treball de la raó pot retardar-se,ser tergiversat o fins i tot aniquilat.
La proposta és generar diversos ambients on els joves poden experimentar la lectura utilitzant el cos i els seus cinc sentits en la vivència.
Hi ha una primera part on per mitjà d’una performance artística es crea una situació relacionada amb la lectura a treballar, a partir d’aquí l’alumne passeja per diferents ambients creats per l’especialista on participa activament de situacions relacionades amb la història.
Finalment per grups es generen micro interpretacions de 5 moments de la història.
Aquest projecte denominat “Món de mots” té com objectiu apropar el món dels contes a les joves.
Hi ha dues propostes que realitzem actualment:
Resum de la situació d’aprenentatge: Amb un treball d’aprenentatge de tècniques relacionades amb l’art de narrar i crear històries ( tècnica corporal i tècnica de la veu ), l’alumne haurà de crear e interpretar un conte.
Intenció educativa: Donar a l’alumne la possibilitat de treballar amb la seva creativitat, el seu propi cos i la seva pròpia veu, en un projecte orientat a la realització de si mateix i de grup. Permetre l’alumne apropiar-se de les estratègies adients per poder contar i crear un conte. · Competències transversals: Actualitzar el seu potencial personal, cooperar i utilitzar un pensament creatiu. · Competència disciplinària: Interpretar seqüències de contes de creació personal i valorar les realitzacions dels seus companys.
Contingut de la formació: Actuació: Treball d’equip i individual, improvisació de grup i individual, llenguatge verbal i no verbal. Poética de la foscor. Elements olfactius i musicalització corporal.Relaxació. Dramatúrgia: Convencions de narració oral, tractament dramatúrgic de l’espai i creació d’imatges. Teatralitat: Organització de l’espai i del temps dedicat a narrar i crear el conte. Vocabulari disciplinari: Respiració, projecció de la veu, caixes de ressonància i ritme. Unitat dins i fora del conte a l’hora de explicar. Articulació i entonació. Creació de l’imaginari.
A través d’aquest curs, no només, s’aprendran les formes i mètodes necessaris per aconseguir crear una història i per poder explicar-la, sinó que també, es treballarà el conte com espai per trobar-se amb l’altre perquè tots dos puguin crear i creure. Transmetre els contes com una oportunitat immediata i inconscient d’inventar sense adonar-se que estem inventant.
Resum de la situació d’aprenentatge: Amb un treball d’aprenentatge de tècniques relacionades a les arts escèniques ( tècnica corporal i tècnica de la veu ), l’alumne haurà d’interpretar una breu seqüència de diversos tipus de textos dramatitzats.
Intenció educativa: Donar a l’alumne la possibilitat de treballar amb el seu propi cos i la seva pròpia veu en un projecte orientat en la realització de si mateix i després amb el grup dins de la societat. Permetre a l’alumne apropiar-se les estratègies per poder dramatitzar un text literari. · Competències transversals: Actualitzar el seu potencial personal, cooperar, utilitzar un pensament creatiu. · Competència disciplinària: Interpretar seqüències de contes de creació personal i valorar les realitzacions dels seus companys.
Contingut de la formació: Actuació: Treball d’equip i individual, escena de grup i individual, dicció, ritme, entonació. Dramatúrgia: Convencions, tractament dramatúrgic de l’espai. Teatralitat: Organització de l’espai i de la posada en escena, acoblar la seva forma d’actuar a la donis els seus companys. Vocabulari disciplinari: Projecció de la veu, unitat en la forma d’actuar, progressió dramàtica, espai, ritme escènic, ritme vocal.
A través d’aquest curs no solament jugarem amb les formes i mètodes per aconseguir una tècnica adequada de lectura davant el públic, sinó també es treballarà la part interpretativa perquè l’alumne trobi una base teatral i representativa del treball que estarà realitzant.
Crec que vivim en un món multilingüe, multicultural i rodellat de tecnologia, on els espais de trobada amb el cos estan cada vegada més lluny.
Crec que una trobada amb les arts escèniques ens permet apropar-nos al concepte d’equip i de comunitat, potenciant les nostres individualitats a travers del vincle amb els altres.
Crec que és interessant experimentar aquesta sinergia d’aprendre a confiar en els altres descobrint que on hi arribes tu hi pot arribar l’altre.
Crec que és molt enriquidor utilitzar l’aprenentatge vivencial per potenciar la imaginació i fer el assoliment del coneixement significatiu
La proposta són quatre intervencions setmanals durant tot el curs que tenen com objectiu:
La proposta del taller és fomentar un camí diferent cap a la presa de aprenentatges vivencials on l’alumne s’emporta l’experiència tot plena d’emocions dins del cos per poder en un futur desenvolupar-se i relacionar-se.
Crec que utilitzant les arts escèniques com a vehicle de trobada, descobriment i creixement, podem fomentar una escola diferent dins de la societat que permet establir vincles entre les persones des de la llibertat, l’amor i el respecte. Entenem que l’art és el principal potenciador d’aquesta metodologia d’aprenentatge ja que utilitza l’experiència com a potenciadora entre altres, de la imaginació
En un món multilingüe, multicultural, envoltat de tecnologia, que moltes vegades camina cap a la mencance de llocs de convivència amb el cos, les arts escèniques són l’espai on podem treballar el concepte d’equip i de comunitat. Aquí es dóna la possibilitat de potenciar les individualitats a partir del vincle amb els altres i és aquesta sinergia creada de confiar en els altres on experimentem que: “on hi arribes tu també hi arriba l’altre”….
Amb aquest principi el projecte que plantegem és un taller trimestral d’una hora de durada, on es treballa a partir de les arts escèniques una part del currículum escolar demanat per la generalitat.
El procés de treball es una exposició del tema a treballar per els especialistes de les ciències socials i després un treball autònom mitjançant un document de investigació i recerca de l’alumnat mediant el cos i l’escritura creativa. Cada tres setmanes aproximadament els alumnes preparant en grups de 5 o 6 joves, un treball concret creatiu que comparteixen després amb els especialistes donant per concluit el tema cercat.
A final del curs farem una petita experiència sensorial a través de tot el procés anual de treball que se compartirá amb tota la comunitat educativa i veïnal.
Un espai d’experimentació interdisciplinària, on no solament creem obres d’art des de la transversalitat de les matèries, sinó que actuem intervenint a l’espai i en el temps per canviar i per canviar-se. Construim històries. Fem jocs sensorials. Juguem amb el atleta del cor que tenim dintre
Actualment és prepara un monogràfic per el dia 25 d’abril a la casa de cultura de Sant Cugat del Vallés:
«Les tres claus de les arts escèniques en l’èxit educatiu».
amb col.laboració amb www.edbuilding.org
https://www.institutdelteatre.cat/oaea/ca/pl19/noticies-i-agenda/noticies/id417/es-possible-perllongar-el-nostre-cos-a-traves-de-la-tecnologia.htm
https://diarieducacio.cat/ArtsEducacio/2021/10/26/arts-esceniques-a-leso-cultura-per-afrontar-lemergencia-emocional/
https://issuu.com/isantcugat/docs/sant_cugat_magazine_60_octubre_2020
https://www.cugat.cat/diari/entrevista/155720/laura-gisela-garcia-cassinelli_-_l_artista-pedagoda-es-una-figura-que-hauria-d_entrar-a-les-escoles_
https://www.educacio360.cat/wp-content/uploads/2020/12/06-GUIA-arts-A4-DEF-122020.pdf
He cedido las fotos de varios trabajos! Aquí están ! El arte es un derecho indiscutible!
https://criatures.ara.cat/blogs/conflictes-oblidats_132_4404850.html
https://www.litviv.com/
Literatura Viva (LitViv) vol dotar a les persones joves del dret a la pràctica artística i a la cultura literària, juntament en un moment històric on també hi ha una creixent necessitat per pal·liar els efectes de la pandèmia Covid-19 i el confinament. Les arts i la cultura necessiten re connectar més que mai amb la comunitat, i els centres educatius representen espais per accedir al mon de la cultura i l’oportunitat de desenvolupar la creativitat, l’interès en la pràctica artística i el coneixement de la literatura en català.
A través dels recursos literaris i juntament amb l’accés i pràctica de diferents llenguatges artístics i de creativitat visual, proposem un programa de tallers de literatura viva (LitViv) per alumnes de batxillerat.
Els tallers tenen com objectiu, aprofundir en el coneixement de les obres en català i accedir a la pràctica artística dins l’aula, dins grups bombolla i al mateix centre educatiu. Això també ens permetrà experimentar les obres literàries per endinsar-nos en una exploració de la resiliència que considerem és imprescindible com a part de la gestió emocional de les persones joves.
Els tallers seran gravats generant així vídeos curts, petites càpsules escèniques de contingut audiovisual per compartir en les xarxes socials i així configurar nous espais de representació escènica entre el públic adolescent.
La proposta d’aquesta pestanya és construir una seqüència de testimoniatges de alumnes, pares/mares i professores que hagin experimentat l’acompanyament d’una artista pedagoga en els seus tallers.
«La aparición del teatro en mi infancia fue una explosión masiva de cosas positivas.
En cada taller, en cada pisada en el escenario de la escuela, en cada palabra de mi profesora, calaban en mí conocimientos que llevo conmigo a cuestas y que me han servido para afrontar muchas situaciones vitales. Recibí muchos aprendizajes a nivel global.
El desarrollo de la creatividad me ha servido para solucionar conflictos en mi vida adulta. En clase de teatro lo aplicaba creando espacios y escenarios donde interpretar.
Tener consciencia de mi cuerpo y del espacio que me rodea, es otro de los conocimientos que llevo conmigo. La postura encima del escenario y el control espacial.
La expresión, comunicación y lenguaje. Interpretar y crear historias, muchas veces siendo observada por un público me ha ayudado a mejorar en estos aspectos. En mi vida me ha podido ayudar a poder hablar con empoderamiento en una reunión de trabajo, no tener miedo a dar mis propias ideas o emprenderme en mis propios proyectos.
Otro de los conocimientos que llevo conmigo y con mucho orgullo es que, al tener un espacio libre de creación, como en muchos talleres hacíamos, aprendí a tener crítica social. Recuerdo que de diez niños y una profesora maravillosa salían historias de nuestro barrio obrero y de todo aquello que veíamos como una injusticia y así mostrábamos nuestro espíritu crítico delante de situaciones a las que decíamos basta por medio de un taller de teatro.
El conocimiento y gestión de las emociones y el desarrollo de una autoestima positiva. Mi subida de autoestima era por sentirme realizada y motivada al encontrar una pasión como lo es para mí el teatro. Pero es cierto que hay más motivos por los que aprendí todo esto: interpretación de personajes, creación de historietas, charlas entre compañeros y la profesora sobre el taller, …
Es una de las pocas asignaturas del colegio en la que me sentía totalmente a gusto y sin preocupación de que podía pensar de mi el resto. Cuando aprendes jugando, cuando aprendes creando, cuando aprendes sin miedo a hacer un examen tras leer un libro, aprendes mucho más. Los talleres y clases de teatro fueron para mí una fuente de conocimientos que jamás he olvidado.
Todas las niñas/niños y adolescentes merecen ese espacio y deseo que el teatro pueda ser para todas/os, a través del sistema educativo. Mas rico será aquel ser humano que lo reciba!»
Ex alumna – Laila Díaz Alcántara.
«La sensació que jo crec que tant els meus companys com jo vam sentir, a part de nervis, il·lusió, alegria, i por d’equivocar-se és que en el moment que es va encendre el zenital i va enfoca-nos tots vam ser un. Ja no hi havia 30 adolescents a l’escenari sinó un únic grup. Una unió que no va perdre el nord durant tota la funció. Ha estat una experiència única, molt emocionant. Un record inoblidable i preciós, una obra d’art que ens ha fet créixer i que mai oblidarem! «
Alumna Marta- Teatre Zorrila Badalona- (4T B ESO)
«Hola Laura, sóc la Carme, mare de l’Ona, he parlat amb tu a l’acabar l’obra aquesta tarda. I t’he felicitat a tu i a elles per la feina…I ara que ja fa 2 horetes que l’hem viscut encara tinc els pels de punta. És increïble , de debò, és increïble la manera com han actuat, com ens han fet vibrar, emocionar-nos i recordar… Però per mi el millor de tot és com un grup de joves, que segurament al començament de curs no en sabien masa de la Revolució Industrial i de la lluita esfereidora de les dones d’aquella època, han estat capaços de ficar-se en la seva pell i transmetre’ns uns sentiments tant forts. L’escenografia, senzilla però punyent, les imatges reflexades en els panells, la música… Tot plegat , acompanyat dels actors i actrius, m’han fet sentir en primera persona les penúries, els patiments, la complicitat, i les ganes de lluitar per elles. Per les sufragistes i per elles, la Carlota, la Gina, la Lucía, …per totes elles. He vist la força que tenen i les ganes per lluitar cadascuna pels seus desitjos, pels seus objectius, en definitiva per la vida. I en tot això tu també tens alguna cosa a veure, i t’ho volia agrair. Moltes gràcies per fer-los viure!! Una abraçada»
«El teatre permet als alumnes aproximar-se a les ciències socials des d’un punt de vista lúdic, presenciant com allò que creen cobra vida. L’alumne és el protagonista del seu propi aprenentatge i això li permet exercitar les seves habilitats personals».
Alvaro Blanco. Profesor de Ciències Socials
«…Ja fa uns anys que estem aplicant les arts escèniques a l’Escola. I ho fem perquè tenim la necessitat de que els nostres alumnes entenguin d’una manera més profunda, diferent i divertida els diferents àmbits del currículum escolar. Les arts escèniques apareixen com una EINA i com a una OPORTUNITAT, en el sentit de que és quelcom que els alumnes els agrada molt i hi donen valor. Si som capaços d’integrar les arts escèniques en els diferents àmbits de l’educació assolirem aturar el fracàs escolar i convertir l’Escola en alguna cosa diferent, innovadora, creativa. Un lloc on l’alumne apareixi com a CENTRE i vertader PROTAGONISTA.»
Sergi Colazo.Coordinador del departament de Ciències Socials – Jesuitinas Badalona.
…La experiencia educativa, en la que he trabajado durante quince años, se basa en tres preguntas, a lo largo del crecimiento y la maduración del niño/a y el joven. ¿Cómo es el mundo? ¿Cómo funciona el mundo? ¿Quién soy yo en este mundo? Ninguna herramienta, material, actividad o propuesta aporta a los alumnos/as, como lo hace el Teatro, vivencias para elaborar la respuesta a esas tres preguntas. ¡A las tres!
Olga Arnedo Gonzalez. Ex directora del Col.legi Creanova