Contes

Poètiques de la il.lusió vol dir habitar un espai, transformar-ho, poètiques de l’il.lusió vol dir una memoria corporal que ens transporta a una història que és nostra i al mateix temps que es de tots, «Poètiques de la il.lusió» és una metodologia que encercla altres i que va sorgir quant vaig començar a treballar amb las atittudes i els misteris de una imatge, la seva llum i la seva ombra.

A partir del moviment, el vídeo, la paraula, els objectes i la música plantejo temàtiques universals on treien la jerarquia al sentit de la vista, constituït com a sentit hegemònic en la societat occidental contemporània, convido a la gran amplitud dels sentits (oïda, gust, tacte, olfacte) a jugar i descobrir una altre forma d’entendre el món i les seves particularitats.

L’experiència esdevé un joc, on l’espectador es transforma en un viatger que entra en aquest altre món  de l’imaginari descobrint l’ambigüitat i permetent l’ingrés de la incertesa, la contingència, la contradicció, la interferència, l’error i els fenòmens aleatoris.

Els contes treballats des d’aquesta poètica són un viatge per sensacions i vivències que ens transporten a aquest altre temps, que ens fan volar a la trobada de missatges interiors que ens permeten re descobrir-nos, generant un viatge per nosaltres mateixos, una història que ens regala la possibilitat de canviar i canviar-nos. Un pretext dramàtic que ens permet sensibilitzar i sensibilitzar-nos.

Micro-experiències sensorials que poden ser creades en qualsevol escenari movil (un racó del barri, una sala, una biblioteca, un aula, una terrassa, un jardí…).