Projecte Adol[E]scència Teatre Blas Infante
Comparto el que vaig dir al divendres passat al teatre. Aquest Projecte és maravillós!
Les meves primeres paraules són per a totes aquestes persones que han creat aquest espai, com us hem dit abans amb la Laila, gràcies infinites per aquest viatge que avui culmina. On ha succeït de tot el que us pugueu imaginar. Però sobretot on ens hem vist per sota la pell. Ens hem escoltat en una altra freqüència i hem compartit alguna cosa que va molt més enllà de les fronteres vertiginoses cap a les quals ens empeny l’actualitat. Hem compartit les nostres fragilitats. I això no només ens ha fet més fortes sinó més lliures.
Crec que aquest projecte, que ja fa sis anys que fem, guarda aquest tresor, per això fa que avui molts tornin aquí. Quan entra a la nostra vida arriba per quedar-s’hi, per fer-nos més felices, per descobrir-nos, per trobar-nos, per mirar-nos amb aquests ulls d’ exploradors d’emocions, de particularitats, per veure molt més enllà d’una imatge, per entrar en un altre món on indiscutiblement és possible sentir-se, encara que vinguem de diferents cultures, encara que estiguem en diferents processos de desenvolupament, encara que tinguem edats tan diferents, idees diferents. Perquè aquest projecte ens uneix en la simplicitat de les coses com deia Pau l’any passat i això és universal.
Sempre agraïda a l’escola Mare de Déu de l’Assumpció i Creactiva Educadors, i a tot la gent que la composa desde infantil fins a batxillerat, per creure en les meves idees, per deixar que les dugui a terme, per donar-me suport des de fa tants anys. Per cada dia preguntar-me amb un somriure com vaig, què necessito… Per acceptar arribades tard, canvis d’horari, per regalar-me el saló «ineternum»! Crec que és la meva segona casa. Si és que existeixen les cases d’algú…
Per la resta. A tots, totes, todes, els meus exalumnes què són aquí, els que van passar, els que no han pogut venir, els milers de missatges tots aquests dies… què dir… un aplaudiment infinit. I per a l’Oscar que ha creat aquest disseny de llums de tota la peça, per segon any consecutiu. Adri, Alejandro, Andrea, Pau, per ser sense el res…
I per últim i primer a la Laila!!!! La meva primera alumna, impossible reduir en paraules el que ets aquí i ara. Tot el que puc sentir queda atrapat en la nostra eterna abraçada, les rialles, les llàgrimes, les mirades, i la quantitat d’escenaris compartits i tots els que arribaran.
L’últim: projectes així als instituts, són necessaris. Les arts transformen, elles són les que poden canviar alguna cosa. Són el futur. Amb diferents llenguatges, diferents poètiques, però amb la força de tota la comunitat.
Perquè ja ho estem veient… no cal explicar gaire… sobren les imatges, sobre la saturació d’informació, la política de la por. Molt fum, molta gent que no pot respirar, molt dolor, molta soledat…no seria més intel·ligent escollir espais com aquest, moments com aquests i barallar-nos una mica per la dolçor?
Salut!

Screenshot 
Screenshot 
Screenshot 
Screenshot 




Screenshot 
Screenshot 
Screenshot 










Poetitzar la realitat. Fundació UAB
Poetitzar la realitat. Alumnes de de study a broad UAB. Intervenció artística un recorregut poètic descobri amb els sentits un espai de memòria històrica sensorial.
La poètica dels sentits és un instrument de recerca que gira al voltant de l’art de l’escolta. Existeix una jerarquització dels sentits; el totalitarisme de la mirada ens impedeix sentir, i la visió sovint no deixa que percebem amb la resta del cos.
Als joves sovint els reduïm a una forma de coneixement excessivament visual i, d’aquesta manera, els limitem. En canvi, aquest enfocament obre la possibilitat que els joves es descobreixin des de la pell, des d’una experiència més profunda i sensorial. Aquesta és la poètica del cos
POETITZAR LA REALITAT
IDEA, CREACIÓ I EXECUCIÓ PRÒPIA
Taller vivencial al carrer.
http://vimeo.com/user208188119/

II Congrés International de Teatre i Educació
II Congrés Internacional de Teatre i Educació – 23 de novembre
Vam obrir el congrés amb els nostres alumnes del projecte Adolescència i vam presentar LitViv: Literatura viva, cos, emoció, paraula.
Compartir el nostre treball amb professionals i artistes com Tomas Motos, Segni Mossi, Montserrat González i Salva Soler va ser molt enriquidor. Una experiència que reafirma el poder transformador de les arts a l’educació i la necessitat d’una xarxa que connecti tots els projectes artístics de Catalunya.
Formació LITVIV
Literatura viva. Cos, emoció, paraula.
En desembre, vam realitzar una sessió de LitViv a la Universitat de Vic amb estudiants de 4t curs dels graus en Ciències de l’Educació, Educació Física i L’Esport, cocreada conjuntament amb Mireia Asensio.
LitViv és un taller que té com a objectiu principal afrontar l’urgència de la pràctica de la lectura, del pensament crític i del diàleg en l’era digital, transformant les lectures obligatòries de secundària en experiències d’exploració creativa, corporal i emocional. La proposta forma part d’una praxi de dinamització lectora que busca garantir el dret a la pràctica artística, fomentar l’hàbit lector i potenciar una comprensió profunda i significativa de la literatura a través de les arts escèniques.
Aquest enfocament pedagògic actiu utilitza el joc, la creació col·lectiva i diversos llenguatges escènics. El procés del taller es desplega en set fases: dues fases de preparació —la dramatúrgia fragmentada i la creació d’espais escènics— i cinc fases durant el taller de tres hores: immersió poètica amb un disparador creatiu, Teatre Imatge (inspirat en Augusto Boal), lectura viva de fragments temàtics, creació artística col·lectiva integrant moviment, poètica de la llum i objectes, i finalment, avaluació creativa.

Screenshot 
Screenshot 
Screenshot 
Screenshot 
Screenshot 
Screenshot 
Screenshot
PROJECTE ADOLE[SENT]
Per sisè any consecutiu, estic feliç de poder acompanyar un nou grup d’adolescents en aquest projecte
El projecte va començar l’any 2019, quan vam experimentar amb les ciències socials a través de les arts escèniques, i des de llavors ha anat creixent i transformant-se fins a arribar a la proposta que avui coneixem.
Em sento especialment agraïda de poder comptar, per tercer any consecutiu, amb l’acompanyament de Laila Díaz, exalumna i artista pedagoga, que aporta la seva experiència, sensibilitat i creativitat, enriquint cada pas del procés amb els adolescents.
Aquest projecte és, més que mai, un espai per explorar, sentir i créixer junts, on cada alumne pot descobrir-se a si mateix i aprendre a relacionar-se amb els altres a través de l’art i l’expressió escènica.
ADOLE[SENT]
És un projecte de creació artística adreçat a l’alumnat de 4t d’ESO. A través de les arts escèniques, els i les joves viuen una experiència que combina expressió corporal, paraula, emoció i reflexió.
L’objectiu principal és utilitzar el teatre com a eina pedagògica per afavorir el coneixement personal, el desenvolupament emocional i la cohesió del grup, alhora que s’exploren els valors de la comunicació, l’empatia i la creativitat col·lectiva.
Explorant la identitat
El projecte convida l’alumnat a reflexionar sobre el moment vital que travessen, tot explorant qüestions vinculades a la seva identitat, els seus somnis, desitjos i pors. A través de dinàmiques teatrals i de creació col·lectiva, es proposa donar veu a l’adolescència des de la seva pròpia mirada.
Algunes de les preguntes que guien el treball són:
- Qui soc i com em veig?
- Què espero del món i què m’espanta d’ell?
- Quina és la meva relació amb el cos, amb les emocions, amb els altres?
- Què vol dir estimar, perdre o tenir por?
- On s’amaga el meu secret?
- I l’amor, existeix?
Aquest procés permet transformar l’experiència personal en expressió artística, oferint un espai segur on pensar, sentir i compartir.
De l’experiència individual a la creació col·lectiva
ADOLE[SENT] parteix de la idea que tothom té alguna cosa per expressar. Mitjançant el joc escènic, la improvisació i el treball corporal, es construeix un relat compartit que connecta les vivències personals amb la mirada col·lectiva.
Cada alumne és protagonista del seu procés, treballant des de la igualtat, el respecte i la singularitat. El grup es converteix en un espai de confiança on les paraules, els gestos i els silencis prenen significat.
El resultat final pot materialitzar-se en una acció escènica o una mostra performativa, fruit del procés de recerca i creació viscut al llarg del projecte.
Un espai per créixer i transformar
El projecte vol mostrar com l’experiència artística pot esdevenir una eina de creixement personal i social. A través del teatre, els joves aprenen a escoltar-se, a expressar-se i a mirar l’altre des d’un lloc de respecte i empatia.
ADOLE[SENT] és, en definitiva, un espai per aprendre a pensar i pensar-se, sentir i sentir-se, on l’art es converteix en una via per comprendre millor el món i el propi paper dins d’ell.
FORMACIÓ A DISTÀNCIA LITIVIV. CIUTAT INVISIBLE
Volia compartir, amb molta il·lusió, la publicació del vídeo de formació de LITVIV-cos, paraula i emoció, elaborat per a la Fundació Ciutat Invisible i publicat aquest estiu.
Penseu que la metodologia està adreçada a docents, artistes, integradors/es socials, agents culturals i equipaments implicats en programes formatius que vulguin incorporar creativitat i innovació a l’aula.
https://adistancia.ciutatinvisible.org/video/metodologia-litviv/
“Poetitzar la realitat”
Intervenció artística de Laura Gisela García Cassinelli
Aquesta activitat forma part de l’assignatura Spanish Art and Cultural Heritage de la Fundació UAB @uabbarcelona, dins del programa Study Abroad! @studyabroaduab
This activity is part of the course The Spanish Art and Cultural Heritage at Fundació UAB @uabbarcelona, under the Study Abroad program! @studyabroaduab
RES [SER]
o la voluntat de salvar-se
Des de fa cinc anys coordino i dirigeixo un projecte d’arts escèniques que actualment anomenem ADOLESCÈNCIA. L’objectiu principal és oferir a l’alumnat de 4t d’ESO eines pròpies de les arts escèniques per descobrir noves maneres de relacionar-se, comunicar-se i créixer com a éssers humans.
El taller es realitza en sessions d’una durada de dues hores setmanals, actualment està conduït per una artista pedagoga, una artista pedagoga en pràctiques i un docent d’institut que treballant en diàleg constant amb els adolescents a través del llenguatge escènic. Durant el primer trimestre i part del segon, s’exploren diversos llenguatges com el moviment creatiu, el teatre sensorial i d’objectes, i la paraula poètica en acció. Tot aquest procés s’inspira en la Poètica de la pregunta, que actua com a motor creatiu i reflexiu.
Amb el material que sorgeix d’aquest període experimental, es crea una peça artística viva que es comparteix davant del públic durant els mesos d’abril i maig en un teatre. Aquesta presentació suposa la culminació del viatge compartit.
RES[ser] o la voluntat de salvar-se. Creació artística
Res [ser] o la voluntat de salvar-se
A vegades, el món que habitem és un lloc hostil, ple de situacions violentes, on sembla difícil trobar aquelles petites coses que ens retornin el plaer de ser i d’estar aquí i ara. Peça escènica en tres parts que reflexiona sobre els diferents tipus de violència a la qual estan exposats els adolescents d’avui dia. Ens convida a detenir-nos i mirar cap endins per submergir-nos en espais singulars de bellesa, d’on pot sorgir una nova mirada vers a allò fràgil i delicat que ens faci(re)pensar els múltiples sentits de la vida.






























































