Podem escoltar el silenci i tancar els ulls per a veure?
Fa dies que amb els alumnes de quart de l’ESO construïm material per a utilitzar en el projecte performatiu, aquestes fotos i vídeos són de quan vam despertar els sentits des d’un lloc diferent al que solem fer-lo.
És possible degustar els records? Podem escoltar la calma abans de la revolució?
A que olora la por?
Podem assaborir l’amor?
Acció al carrer. Arts escèniques i barri
Els dies de carnestoltes vam utilitzar el carrer per a donar veus a diferents emocions.
Aquesta vegada vam ser els treballadors dels anys 60′ I vam sortir a reivindicar els moviments pacifistes de l’època.
A partir de petites accions amb la gent vam gaudir comunicant pensaments i emocions.
Partitura d’acció dins el treball de recerca del Projecte arts escèniques i Ciències Socials
«La expresión plástica y la de las palabras están sometidas cada una a su propio ritmo y pueden incluso divorciarse» Meyerhold
«El actor al trabajar sus acciones sin pensar en lo que quiere transmitir al espectador una vez terminado el proceso esta trabajando el nivel pre-expresivo» Barba
(…) el lenguaje físico del teatro, esta lengua material y sólida (…) consiste en todo lo que ocupa la escena, en todo lo que puede manifestarse y expresarse materialmente sobre una escena y que se dirige en primer lugar a los sentidos, en vez de dirigirse ante todo al intelecto, como hace la lengua de la palabra. Esta lengua hecha para los sentidos debe ocuparse, ante todo de satisfacerlos. Lo que no impide desarrollar seguidamente, todas sus consecuencias en el plano intelectual, sobre todos los planos posibles, en todas las direcciones. Esto hace que la poesía de la lengua sea sustituida por una poesía en el espacio(…) Artaud
Treballem per primera vegada la partitura d’acció. Conceptes de la dansa i de la música L’estructura no lineal per a prendre la bastilla.
La devolució dels alumnos va estar plena de preguntes:
Com podem prendre la bastilla amb aquesta música?
Com podem unir-nos com a grup per a concretar un desig en comú?
Com la música i el moviment es retroalimenten i no existeix una sense l’altra?
Com en els silencis es troba la música?
Projecte Ciencias socials i Arts escèniques. Text i acció. Construcció de la història.
(…) En els meus llibres aquesta gent conta la seva història petita, i alhora conta la gran història. Sempre m’ha turmentat el fet que la veritat no s’allotja en un únic cor, en una sola ment. Que d’alguna manera està dividida, és múltiple, diversa, i està escampada pel món. Dostoievski pensava que la humanitat sap més, molt més, d’ella mateixa d’allò que ha tingut temps de fixar en la literatura. Així que què faig, jo? Recullo els sentiments, els pensaments i les paraules de cada dia. Recullo la vida de la meva època. M’interessa la història de l’ànima. La vida quotidiana de l’ànima. Allò que la gran història normalment no té pas en compte, que tracta amb menyspreu. M’ocupo de la història deixada de banda. He sentit dir més d’una vegada, i encara ho sento dir avui, que això no és literatura, que és un document. Però què és literatura, avui? Qui pot respondre a aquesta pregunta? Vivim molt més ràpidament que abans. El contingut fa miques la forma. La trenca i la modifica. Tot vessa per damunt les vores: la música, la pintura i, en el document, la paraula n’escapa dels límits. No hi ha fronteres entre fets i ficció, tots dos se solapen. Els testimonis no són imparcials. Quan conta una història, la persona crea, lluita amb el temps, com l’escultor amb el marbre. És un actor i un creador (…) Svetlana Aleksiévitx
El divendres 28 de febrer vam treballar l’acció física recolzada sobre textos de Svetlana Aleksiévitx. Petites històries que aquesta meravellosa autora ens regala per a construir aquesta travessia per les ciències socials des d’un altre lloc.
La proposta va ser acceptada per tot el grup amb emoció, amor, sorpresa, i un compromís que va donar significat a les paraules que Svetlana Aleksiévitx ens comparteix: (…)«des d’aquests textos petits podem contar la gran història» (…) i que els alumnes van recolzar amb el seu pensament: (…)»que necessari, Laura, donar veu a tant de silenci, així com diu Peter Brook, el no dit pot respirar»(…)
L’OBRADOR ESPAI CREATIU
El dissabte al matí vaig tenir l’oportunitat de participar de la primera trobada de l’obrador Espai creatiu a Sant Cugat on un grup de professionals ens vam trobar per a investigar, reflexionar i assaborir diverses arts i la seva interrelació, transversalitat i influència social.
Teatre comunitari i intergeneracional
El divendres passat com cada divendres durant aquest trimestre ens vam tornar a trobar amb el grup de teatre comunitari.
En aquesta ocasió a partir de diferents cançons d’ahir i avui, construïm una situació dramàtica descobrint com a partir dels gestos i amb ritmes tan diferents podem unir-nos a través de les diferents emocions que ens genera la melodia.
“DESIGN FOR CHANGE”, els canvis són possibles! El taller d’experimentar la literatura i la llengua castellana es va unir al projecte d’escola!
El divendres passat vam presentar tota l’exploració i treball que vam estar fent amb els alumnes sobre el tema de la violència, el maltractament i l’assetjament. El taller d’arts escèniques i literatura castellana conjuntament amb el tutor dels alumnes de primer de l’això de l’Escola Mare de deu de l’Assumpció van participar d’aquest projecte. Un treball d’investigació, reflexió i comunicació a partir de les Arts escèniques.
Proves de vestuari Projecte Arts escèniques i Ciències Socials i Taller de roba i joc
Avui al taller curricular de Ciencias Sociales i arts escèniques .
descobrim històries que poden sortir d’unes peces de roba que signifiquen molt per a nosaltres.
Per parelles compartim moments i recreem trobades que vam poder transmetre als nostres companys per mitjà d’olors, textures, i sons.
Objectes, joves, dones grans…avui fabriquem records..
El primer taller entre joves i dones majors ha estat un recorregut sensorial per les històries partint dels objectes. Després d’una roda de presentacions molt divertida construïm paisatges grupals que ens van permetre crear una identitat de grup d’on partir en aquest viatge que avui emprenem.
Ha estat una hora d’emocions, escolta, saviesa, poesia, creixement i amor.Gràcies a Totes