ArTec International Week 3
WEEK 3. Com som?
El dia a dia dels adolescents, des dels seus ulls. ArTec20 Internacional s’associa amb Company Three per respondre a la pandèmia setmana radera setmana amb joves de diferents païssos. www.artec20.org
arTec 20 Projecte international s’associa amb Company Three
ArTec20 international s’associa amb company Three per respondre a la pandemic setmana radera setmana des de la mirada dels adolescents.
Taller Joc poètic i Teatre
Engeguem el projecte internacional » The Coronavirus Time Capsule»
Avui ha estas un dia molt especial! Van enguegar amb la Mireia Asensio el projecte internacional «The Coronavirus Time Capsule».
Aquest projecte internacional l’ha creat Company Three , com una resposta creativa al COVID 20. Company Three és una companyia de teatre juvenil establerta a Londres. La idea és oferir un espai als adolescents per a contar les seves pròpies històries i crear el seu propi canvi.
El projecte és una resposta setmanal a la pandèmia, a través dels ulls dels joves de tot el món i utilitzant les arts escèniques i les noves tecnologies.
http://www.companythree.co.uk/#coronavirus-estafi-*capsule
Participant en el projecte, som col·laboradors i formem part d’una xarxa d’institucions que treballen amb jovénes. La intenció és continuar oferint als adolescents amb els quals treballem suport, connexió i un espai per a ser creatius. És també una oportunitat per a connectar amb altres institucions educatives que treballen amb joves, en un moment de crisi global.
Aquest és un projecte acumulatiu. Cada setmana, els joves respondran a un tema (coses com la vida en la llar, l’educació o l’avorriment) i faran un vídeo de quinze segons. Aquests són després compaginats i editats junts (en aquest cas, per Mireia Asencio i Laura García). El mateix procés ocorre cada setmana, perquè la caixa del temps s’allargui a mesura que al quarantena continuï i desenvolupi.
Cada grup que participa crearà i distribuirà el seu propi Time Capsule (Capsula del Temps), però al llarg s’espera reunir-los en un sol lloc, com una manera de marcar i recordar aquest període extraordinari en la nostra història.
Continuem treballant virtualment: «Ciències socials I arts escèniques»
La proposta d’experimentar les arts a través de les ciències socials continua treballant des de casa. Actualment construïm una autoficción articulant relats dels personatges treballats amb els nostres relats d’aquests dies de confinament. Hem creat també seqüències d’accions amb material audiovisual per a intervenir en els relats confeccionats si les circumstàncies de les pròximes setmanes no ens permeten tornar a l’institut. D’aquesta forma podrem compartir amb el públic aquesta petita performance virtual prolongació del nostre treball presencial.
El el vídeo compartit és el recorregut de diferents experiències del primer trimestre que ens van permetre arribar on estem ara:
Creem un compromís grupal dibuixant corporalment diferents paisatges que ens van permetre triar quin lloc volíem ocupar dins del projecte.
Treballem creant cartografies sensorials dels temes curriculars que van plantejar els especialistes en Ciències Socials.
A través de textos del llibre de Svetlana Aleksiévitx, 2018, «La guerra no té cara de dona», construïm relats grupals que compartim creant per a cadascun d’ells ambients particulars amb materials lumínics.
Partint de seqüències d’acció estipulades i una proposta sonora concreta, improvisem la presa de la bastilla.
Autoavaluem el procés a través de les caixes sensorials.
Vam avaluar i vam fer una devolució de tot el material creat utilitzant metodologies com Skethchbook, metodologia de l’arc de Sant Martí, Zine i Metodologia de la mà.
Diada en confinament. Al taller de teatre i joc poètic: «El museu més petit amb les paraules més grans»
El conte teatralitzat del dia d’avui parla de la por i del descobriment, i de l’oportunitat que ens permet el joc.
A vegades jugar, representar, construir mons, ens permet veure i descobrir allò que semblaba inexistent.
Després d’escoltar aquesta història escrita per Ray Bradbury, “Switch on the Night”, i adaptada per Laura García, vam fer un taller virtual on cadascun construïa un museu (el més petit) on pogués compartir alguna cosa que s’amagués i que potser encara no ho havia esta descoberta.
Va haver-hi museus de Llops, de la imaginació de les estrelles, de la naturalesa, dels esperits, del foc, de la bellesa, de les il·lusions i per descomptat del teatre.
Gràcies a totes per desconstruir tantes pors i feliç diada en confinament!