Pedagogía teatral

La paraula poètica i la guerra

Bloc 3 Projecte Experimentem les ciències socials amb les arts escèniques

Aquest trimestre treballem sobre textos poètics relacionats amb el període de les grans guerres, comencem per:

…Con 19 años me entregaron la medalla al valor. Con 19 años se me quedó el pelo blanco, con 19 años en el último combate, una bala me atravesó ambos pulmones, y otra bala me pasó entre dos vértebras. …me consideraron muerta… Con 19 años… Los mismos que acaba de cumplir mi nieta. La miro y no me lo creo. ¡Es una cría! Cuando volví a casa, mi hermana me enseñó el aviso de mi muerte… Hasta me habían enterrado… Nadezhda Vasílievna Anísimova instructora sanitaria en una unidad de ametralladoras. “La guerra no tiene rostro de mujer”

Projecte transversal arts escèniques i Ciències socials

Bloc 2 Cos i Revolució

Per a finalitzar el bloc 2 del projecte experimentem les ciències socials amb les arts escèniques vam anar a la colònia Vidal, allà hem pogut vivenciar in situ com era la vida en la colònia tèxtil i que ens passa al cos dins d’aquest espai històric.

Hem filmat algunes escenes que se’ns van ocórrer utilitzant un text de Medea que dies abans havíem adaptat per a aquestes dones de la colònia.

LitViv -La Plaça del Diamant

Durant el mes de desembre hem estat compartint en diferents instituts el nostre Projecte LitViv (Literatura viva), proposta que permet experimentar a través de les arts escèniques, les lectures obligatòries que el currículum de la Generalitat proposa per a Batxillerat.

A partir d’una immersió en el món de la novel·la els joves es llancen a utilitzar una desconeguda poètica que els permet travessar la història d’una forma vivencial i, per tant, significativa.

Durante el mes de diciembre hemos estado compartiendo en diferentes institutos nuestro Proyecto Litviv (Literatura viva), propuesta que permite experimentar a través de las artes escénicas, las lecturas obligatorias que el curriculum de la Generalitat propone para Bachillerato.

A partir de una inmersión en el mundo de la novela los jóvenes se lanzan a utilizar una desconocida poética que les permite atravesar la historia de una forma vivencial y, por tanto, significativa.

més info bio @artec20project

Projecte Educatiu experimentem les ciències socials amb les arts escèniques. Bloc 2 Moviment i Revolució

“Pequeña Muerte, llaman en Francia a la culminación del abrazo, que rompiéndonos nos junta y perdiéndonos nos encuentra y acabándonos nos empieza. Pequeña Muerte, la llaman; pero grande, muy grande ha de ser, si matándonos nos nace”
Eduardo Galeano del Libro de los Abrazos

👉🏻Projecte Educatiu Experimentem amb les arts escèniques les ciències socials. Bloc 2 Moviment i Revolució

HABITANT ESPAIS I TEMPS

Projecte Experimentem les ciències socials amb les arts escèniques
Bloque 1


“Actuar és intervenir en l’espai i en el temps per a canviar i per a canviar-se” E. BARBA

Com recordem? Que recordem? La memòria individual i col·lectiva. El cos té memòria? La construcció i deconstrucció de la història. Els elements artístics com fonts per la de construcció i deconstrucció.

Quadern Mū Cultura contra l’emergència emocional

M’agrada poder parlar de les Arts Escèniques als instituts com l’espai de contenció i transformació de l’actual emergència emocional. M’encanta explicar que el buit artístic que hi havia abans als instituts comença a modificar-se i que hi ha una crida cap a un aprenentatge vivencial on les arts escèniques encaixen molt bé. Una necessitat d’un espai d’experiència que permet jugar amb la fragilitat a la qual pertanyem com a espècie humana, reconèixer-la i treballar amb ella. Una classe sagrada on l’experiència temporal convidi a demorar-nos i a descobrir-nos per a imaginar nous escenaris de vida.

Gràcies a la plenària Mutare21 per aquestes fotos tan boniques que reflecteixen tot això que està succeint…

https://fundaciocarulla.cat/wp-content/uploads/2021/10/Quandern-Mu-2-cultura-contra-lemergencia-emocional.pdf?utm_source=Fundaci%C3%B3+Carulla&utm_campaign=3f2156dc1c-20211014_QUADERN_MU_2_MUTARE_TAG&utm_medium=email&utm_term=0_4672a79d1f-3f2156dc1c-75005839

Vols escoltar o llegir l’entrevista?

https://twitter.com/cugatmedia/status/1446439361621512194?s=20

Em definiria com una atleta del cor (A. Artaud) que genera espais sagrats on l’experiència temporal de l’art convida a demorar-nos, a descobrir-nos i imaginar nous escenaris de vida.

Foto: Inez Prado



Laura Gisela Garcia Cassinelli: «L’artista pedagoga és una figura que hauria d’entrar a les escoles»

L’artista pedagoga, col·laboradora d’EdBuilding, defensa que les arts escèniques són clau per al desenvolupament d’infants i joves


  • COMPARTEIX:
L'artista pedagoga santcugatenca, Laura Gisela Garcia Casinelli / Foto: Inez del Prado

L’artista pedagoga santcugatenca, Laura Gisela Garcia Casinelli / Foto: Inez del Prado

 divendres  Mar Castro / Albert Solé Entrevista PDF   

La santcugatenca Laura Gisela Garcia Cassinelli és artista pedagoga, Co-Fundadora de la cooperativa Creativa-educadors i membre de l’associació ArTec. Està dedicada a facilitar a escoles i instituts projectes, tallers i experiències úniques que acompanyen el creixement dels infants i joves a través de les arts escèniques i visuals. Considera que la figura de l’artista pedagoga és fonamental a la vida d’aula i aposta perquè el sistema educatiu faci un gran canvi en aquest sentit.

 ESCOLTA-HO

Com definiries la teva tasca com artista pedagoga?

Soc una buscadora de contes. Soc curiosa, investigadora i experimentadora. Mai no paro d’experimentar! En tots els tallers que faig experimento i comparto aquesta experimentació amb els joves, els nens, les nenes i els més petits també. Crec que sóc una atleta del cor.

Què creus que poden aportar les arts escèniques i visuals des d’aquesta transversalitat curricular?

Un espai de trobada, un espai d’acompanyament, de vehicular emocions, idees, moviments, possibilitats…

Què es pot fer des de la docència i des de les famílies perquè l’aprenentatge sigui diferent i generi el desig d’aprendre en lloc de ser aules només amb espectadors?

Quan parlo de la figura de l’artista pedagoga m’agrada molt portar un dibuix que és una dona que depèn de la mirada de l’espectador pot ser una dona jove o una dona gran i és una mica això la figura de l’artista pedagoga, una persona que pot acompanyar des de l’àmbit pedagògic, per una banda, i des de l’àmbit artístic per l’altra, i llavors crea un espai on les persones poden, des de la seva individualitat, compartir les individualitats i trobar-se a si mateixos i també a les altres persones. És un espai d’experimentació, de trobar coses, de veure-les, de sentir-les, però amb el cos i l’ànima.

Aquesta figura de l’artista pedagoga, en el context de l’educació amb noves tecnologies, sobretot, ara impulsat per la pandèmia i els confinaments, com pot encaixar?

Les arts escèniques també són les noves tecnologies, vull dir, pot utilitzar-les per a totes. Les arts escèniques inclouen la dansa, l’audiovisual, la música…Quan nosaltres estàvem en ple confinament, havia de continuar fent els tallers d’arts escèniques transversalitzades en les ciències socials, i què fèiem? Un exemple: «Amb qui t’has confinat?» (preguntava), llavors havies de construir en 7 minuts una petita història de totes les persones que estaven a casa teva i com t’havies confinat amb elles, i després amb això havies de fer un petit vídeo amb el mòbil o amb qualsevol altra cosa de casa (amb àudio, amb foto…) que poguessis comunicar a les altres persones amb qui estaves confinat. Les arts escèniques tenen aquesta facilitat de que sempre treballen des de la incertesa i llavors en un moment com l’actual, les arts escèniques tenen un potencial molt gran. M’agrada molt una cita del filòsof Edgar Morin que diu «conèixer i pensar no és arribar a una veritat totalment certa, és dialogar amb la incertesa». Llavors jo crec que les arts escèniques dialoguen amb la incertesa permanentment. El confinament no és un impediment, sinó una oportunitat. Ja vam veure llavors que fèiem música, sortíem als balcons a cantar, o miràvem pel·lícules…clar, tot això són les arts escèniques, no només pujar dalt d’un escenari i fer una actuació o interpretació.

Tot plegat com es projecta aquest canvi en l’àmbit escolar?

És molt complicat. És molt difícil perquè és necessària una formació molt gran i un canvi de paradigma. Francesco Tonucci deia quan estàvem en el confinament, molt clarament, «el sistema educatiu està caducat i es necessita un gran canvi», i el gran canvi, clar, necessita temps i molta formació. Crec, igualment, que més enllà que els professors estiguin formats, també hi ha un acompanyament que és molt necessari. Aquest acompanyament de l’artista pedagoga és una figura que hauria d’entrar i que ara, habitualment, no hi és. Quan treballo amb l’escola pública, treballo amb tallers que són molt puntuals i entro en un taller que està pagat com si fos una excursió. Amb l’associació que tenim, que es diu ArTec20, fem tallers sobre la ‘La plaça del Diamant’ de Mercè Rodoreda, que és lectura obligatòria, que és immersiu, però és un taller de dues hores i està subvencionat. Per tant, és molt complicat entrar-hi. L’escola pública hauria de fer un canvi radical en el currículum escolar perquè sinó són petites coses que anem fent, però és difícil. En les escoles concertades, que també hi estic treballant, és més fàcil perquè, com és una complementària, si el projecte educatiu del centre acompanya en això doncs és molt interessant. Treballes amb els professors les ciències socials i hi ha una formació que alhora acompanya en tot el procés. No estàs formant, solament, sinó que estàs acompanyant i estàs intervenint. Perquè clar, un professor no és un artista, és un professor i, per més que tingui aquesta vessant de l’art o la sensibilitat artística no és artista.

Me falla la memoria recuerdo demasiado…

Projecte adjunt a «Experimentem les ciències socials amb les arts escèniques 4t ESO» Escola M. D. Assumpcio Badalona. «La artista utiliza códigos que se pueden rastrear y nos llevan hasta la prehistoria. Estos códigos son precisos y libres, y están basados en la percepción y sus limites, así como en la razón, la intuición y sus constantes conflictos (…) E. Chillida