Uncategorized

Com utilitzar les arts escèniques en temps de confinament?

https://click.email.vimeo.com/?qs=88d2c51cd4b9a90c1efeaba8cce421c9b62840b4254c3143e68e6ae10c80ebbc574f07735c53d1be2719a27304bbda9add4ad7fd1fd68fe28ae2779b54098ce8

 

Desde el taller d’arts escèniques os quiero compartir el video de uno de los cuentos teatralizados que hice estos días en los diferentes talleres .

 

 

https://youtu.be/uShnjiiqWRY

 

 

así como también algunas palabras sobre estos días tan curiosos, afectuosos, sorprendentes, respetuosos, en donde ha sido un gusto, como educadora y artista, descubrir nuevos paradigmas, hacia los cuales nos está llevando esta particular situación.

 

Creo que las habitaciones, los salones, los despachos que se habitan ya no son lo que eran… que sí se escucha la lluvia y a alguien escribiendo en el ordenador, haciéndose un café, mirando por la ventana o acariciando a un perro…. pero en estos talleres todo eso desaparece y se abre “un otro mundo” que pedalea en el aire del teatro.

Es sorprendente verlos llegar al encuentro…son como gotas, una tras otra, hasta que se unen todas decididas a crear.  No hay espacio para las palabras, la autonomía permite construir grupos y adentrarse, en las historias. Historias para ser contadas como antes, sin imagen, con la voz y aquellos elementos capaces de potenciar los relatos. Cuando estos radioteatros se comparten, todos quedamos sorprendidos de poder construir tantas imágenes con la voz, algún que otro objeto que está por casa y nada más…

Oirlos llegar juntos, siempre con una sonrisa grupal, que es imposible no contagiarse, y unas ganas inmensas de lanzarse a crear. Giran las palabras, contemplan las imágenes, exponen las emociones y comparten los sentimientos. Llego y me voy transformada. ¿Cuantos mundos han construido en apenas dos sesiones? ¿Cuántas realidades han expuesto en 6h? ¿Cuántas hipótesis podríamos cosechar de sus relatos?

¿Cómo seguir construyendo una creación artística virtualmente? ¿Cómo ensayar cada uno detras de un ordenador? ¿Cómo crear teatro detrás de una máquina? Como hacer que nuestro cuerpo se prolongue con la tecnología? Las preguntas del primer encuentro fueron algo parecido a esto… Las cartas de los refugiados (los personajes que representan) de la última sesión fueron un despertar a la sensibilidad, a la empatía, al amor y a la esperanza de que, pese a todo y a pesar de todo, seguimos construyendo nuestra propia historia…

 

…Ara hem tingut un impàs, alguna cosa que ens fa fragils i hem d’estar separats, però la nostre connexió pot amb tot això i més. Uns dies tancats no em faran perdre les meves esperances, i que sàpigues que quan sortim d’aquí no em separaré de tu….

 

En el fons tinc por, però ara tinc que mostrar valentia per donar força, tot i què ara mateix no en tinc

 

…Altres vegades no obstant això puc arribar a sentir-me tancada fins i tot en el món, això si sona dramàtic! Però quan penso així i gairebé sents que et falta l’aire per a respirar, recorda que el món és molt més del que tu has vist…

 

A mi m’agrada escoltar-los, que expliquin el que més por els fa, les preguntes que durant tot el dia els ronden pel cap sense trobar resposta i els ensurts que durant tot el viatge hem anat vivint…

 

…Els que ens uneix a nosaltres tres és l’art, l’expressem de diferents formes però al final tot és art.  Ens aïllem del món, desapareixen tots els nostres problemes i podem expressar els nostres sentiments…

 

…Espero que tot vagi a millor i no hi caiguin més víctimes en les mans d’aquest maleït infern en forma de virus…

 

Todos los talleres de estas semanas han sido un regalo.

Sin embargo utilizo unas palabras de Wajdi Mowuad para compartir un pensamiento: …tendremos un montón de cosas que reconstruir después de esta pandemia, pero ¿cómo deconstruir el miedo en el corazón de los niños?

Laura G G

 

 

 

Podem escoltar el silenci i tancar els ulls per a veure?

Fa dies que amb els alumnes de quart de l’ESO construïm material per a utilitzar en el projecte performatiu, aquestes fotos i vídeos són de quan vam despertar els sentits des d’un lloc diferent al que solem fer-lo.

És possible degustar els records? Podem escoltar la calma abans de la revolució?

A que olora la por?

Podem assaborir l’amor?

Acció al carrer. Arts escèniques i barri

Els dies de carnestoltes vam utilitzar el carrer per a donar veus a diferents emocions.

Aquesta vegada vam ser els treballadors dels anys 60′ I vam sortir a reivindicar els moviments pacifistes de l’època.

A partir de petites accions amb la gent vam gaudir comunicant pensaments i emocions.


Partitura d’acció dins el treball de recerca del Projecte arts escèniques i Ciències Socials

«La expresión plástica y la de las palabras están sometidas cada una a su propio ritmo y pueden incluso divorciarse» Meyerhold

«El actor al trabajar sus acciones sin pensar en lo que quiere transmitir al espectador una vez terminado el proceso esta  trabajando el nivel pre-expresivo» Barba

(…) el lenguaje físico del teatro, esta lengua material y sólida (…) consiste en todo lo que ocupa la escena, en todo lo que puede manifestarse y expresarse materialmente sobre una escena y que se dirige en primer lugar a los sentidos, en vez de dirigirse ante todo al intelecto, como hace la lengua de la palabra. Esta lengua hecha para los sentidos debe ocuparse, ante todo de satisfacerlos. Lo que no impide desarrollar seguidamente, todas sus consecuencias en el plano intelectual, sobre todos los planos posibles, en todas las direcciones. Esto hace que la poesía de la lengua sea sustituida por una poesía en el espacio(…) Artaud

Treballem per primera vegada la partitura d’acció. Conceptes de la dansa i de la música L’estructura no lineal per a prendre la bastilla.

La devolució dels alumnos va estar plena de preguntes:

Com podem prendre la bastilla amb aquesta música?

Com podem unir-nos com a grup per a concretar un desig en comú?

Com la música i el moviment es retroalimenten i no existeix una sense l’altra?

Com en els silencis es troba la música?

Projecte Ciencias socials i Arts escèniques. Text i acció. Construcció de la història.

(…) En els meus llibres aquesta gent conta la seva història petita, i alhora conta la gran història. Sempre m’ha turmentat el fet que la veritat no s’allotja en un únic cor, en una sola ment. Que d’alguna manera està dividida, és múltiple, diversa, i està escampada pel món. Dostoievski pensava que la humanitat sap més, molt més, d’ella mateixa d’allò que ha tingut temps de fixar en la literatura. Així que què faig, jo? Recullo els sentiments, els pensaments i les paraules de cada dia. Recullo la vida de la meva època. M’interessa la història de l’ànima. La vida quotidiana de l’ànima. Allò que la gran història normalment no té pas en compte, que tracta amb menyspreu. M’ocupo de la història deixada de banda. He sentit dir més d’una vegada, i encara ho sento dir avui, que això no és literatura, que és un document. Però què és literatura, avui? Qui pot respondre a aquesta pregunta? Vivim molt més ràpidament que abans. El contingut fa miques la forma. La trenca i la modifica. Tot vessa per damunt les vores: la música, la pintura i, en el document, la paraula n’escapa dels límits. No hi ha fronteres entre fets i ficció, tots dos se solapen. Els testimonis no són imparcials. Quan conta una història, la persona crea, lluita amb el temps, com l’escultor amb el marbre. És un actor i un creador (…) Svetlana Aleksiévitx

 

 

El divendres 28 de febrer vam treballar l’acció física recolzada sobre textos de Svetlana Aleksiévitx. Petites històries que aquesta meravellosa autora ens regala per a construir  aquesta travessia per les ciències socials des d’un altre lloc.

La proposta va ser acceptada per tot el grup amb emoció, amor, sorpresa, i un compromís que va donar significat a les paraules que Svetlana Aleksiévitx ens comparteix: (…)«des d’aquests textos petits podem contar la gran història» (…) i que els alumnes van recolzar amb el seu pensament: (…)»que necessari, Laura, donar veu a tant de silenci, així com diu Peter Brook, el no dit pot respirar»(…)

L’OBRADOR ESPAI CREATIU

El dissabte al matí vaig tenir l’oportunitat de participar de la primera trobada de l’obrador Espai creatiu a Sant Cugat on un grup de professionals ens vam trobar per a investigar, reflexionar i assaborir diverses arts i la seva interrelació, transversalitat i influència social.

Teatre comunitari i intergeneracional

El divendres passat com cada divendres durant aquest trimestre ens vam tornar a trobar amb el grup de teatre comunitari.

En aquesta ocasió a partir de diferents cançons d’ahir i avui, construïm una situació dramàtica descobrint com a partir dels gestos i amb ritmes tan diferents podem unir-nos a través de les diferents emocions que ens genera la melodia.

“DESIGN FOR CHANGE”, els canvis són possibles! El taller d’experimentar la literatura i la llengua castellana es va unir al projecte d’escola!

El divendres passat vam presentar tota l’exploració i treball que vam estar fent amb els alumnes sobre el tema de la violència, el maltractament i l’assetjament. El taller d’arts escèniques i literatura castellana conjuntament amb el tutor dels alumnes de primer de l’això de l’Escola Mare de deu de l’Assumpció van participar d’aquest projecte. Un treball d’investigació, reflexió i comunicació a partir de les Arts escèniques.