Feliçment Jo sóc una dona

Feliçment Jo sóc una dona

de Maria Aurelia Capmany

«Dur a escena una obra relacionada amb Maria Aurèlia Capmany era a la vegada un repte i una asignatura pendent. Aquesta dona, esquerranera, catalana, pedagoga, escriptora, filòsofa, intel·lectual compromesa, autora teatral , directora, activista… va ser des de molt prest i amb les seves memòries una autora que m’acompanyava com a llibre de capçalera. Vaig arribar a ella a través de la meva feina de mestra, per allò que contava sobre l’Institut Escola, l’ensenyament lliure i el que ella creia que s’havia d’ensenyar a les escoles, poc a poc vaig anar descobrint la seva narrativa, els articles, la seva vessant d’activista feminista… Temps després, quan el cuquet del teatre m’havia devorat ja l’ànima per fer-la seva, vaig retrobar la Maria Aurèlia, aquest cop en el seu vessant més teatral, els anys a l’Escola D’Art Dramàtic Adrià Gual, les seves obres i adaptacions, i els seus esforços per introduir el teatre a l’escola. Com molts d’altres dramaturgs catalans de les darreries del segle XX ha estat arraconada dels escenaris, així que tenia la necessitat de tornar a posar les seves paraules sobre l’escena.

«El primer impuls va ser de portar a escena la seva vida i fer una dramatúrgia d’aquest calidoscopi tan interessant, però aviat em vaig adonar que seria encara més fidel fer-ho expressant les seves idees a través d’un personatge fictici, tal i com ella ho havia fet tantes vegades, un personatge que a més hagués sortit de la seva mà. Així va ser com vaig anar a la novel·la “Feliçment, jo sóc una dona”, per moltes raons. El títol ja era prou suggeridor, però a més, aquesta novel·la fou escrita per la Maria Aurèlia just després d’acabar de publicar l’assaig La dona a Catalunya i així Capmany dota a la protagonista de l’obra de la capacitat de reinventar-se a ella mateixa segons les circumstàncies, i veiem a través del seu recorregut vital un ampli ventall de les tipologies de la dona catalana durant el segle XX: l’obrera, la burgesa protofeminista, la prostituta, la dona revolucionària del 36, la burgesa estraperlista, la dona alliberada…
Per fer la dramatúrgia de la novel·la vaig beure molt de les obres de teatre i de les adaptacions de la mateixa Maria Aurèlia, obres com: Vent de garbí i una mica de por; Dones flors i pitança; Verge, però no del tot; Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya; Tu i l’hipòcrita; Un lloc entre els morts; etc i vaig veure com ella utilitzava codis diferents d’interpretació i de posada en escena, feia servir cançons populars a les quals hi posava la lletra. Així va ser com es va anar gestant l’adaptació de “Feliçment, jo sóc una dona”. Amb la doble intenció de fer un retrat de la dona i a l’hora de retre un merescut homenatge a aquesta dona, puntal de la cultura i de la història del nostre país durant el segle XX.»

Margalida Estelrich.

Una de les més bones sorts que pot tenir un home en aquesta dissortada vida és, si decideix establir-se a Barcelona, anar a raure al vell voltant de Maria Aurèlia Capmany. Maria Aurèlia polaritza tot allò que hi ha de ver i de lliure en el món que coneixem. És la dona sense sorpresa, a no esser que ens sorprengui- que ja podria!- la intel•ligència com a ferment de la veritat i la llibertat. A casa seva, en el cor de l’Eixample –per a ella, barcelonina d’avior, és, encara, fora porta -, hi ha tot de gent que trafega, que fa coses, que actua, que escriu, que fa teatre, que canta, fins i tot gent que llegeix… Aqueta gent, sobretot, riu, està contenta – que no vol dir que estigui satisfeta, ai!(…) Maria Aurèlia és tal com és, la viva presència de la veritat i de l’autenticitat.

Jaume Vidal Alcover, al pròleg de Dones, Flors i Pitança